T’estimem Miquel…

Trobarem a faltar el teu somriure.
Diu que ens deixes, te’n vas lluny d’aquí.
Però el record, de la vall on vas viure,
no l’esborra la pols del camí.

El teu front duu la llum de l’albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.

Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat,
i aquest cor, que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat.

En Miquel Canal i Vila ens ha deixat avui, 6 d’agost de 2011.

Et recordarem sempre.