Trobarem a faltar el teu somriure.
Diu que ens deixes, te’n vas lluny d’aquí.
Però el record, de la vall on vas viure,
no l’esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l’albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat,
i aquest cor, que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat.
En Miquel Canal i Vila ens ha deixat avui, 6 d’agost de 2011.
Et recordarem sempre.
Miquel, sempre estaràs en els nostres cor, has estat un dels nostres millors professors. Per a la família d’ell, ho sento
quina pena habia sigut molt boo amb nosaltres quina pena 🙁 :'(
En aquests moments de tristesa només em venen al cap tots el moments viscuts al teu costat profe, com ens feies somriure per treure’ns els nervis abans d’actuar, el teu somriure, la gran persona que has sigut, a més d’un gran professor, els teus mètodes per que aprenguesim (sucre, sal, pegadolça pegadolça..). Tot això mai se’ns oblidarà. Estaràs sempre amb mi, i amb molta gent que t’estima, perquè has proporcionat moltes coses a molta gent, moltes sensacions bones al teu costat, molt, molt. Perquè vas ser una persona amb un cor enorme i me’n alegro moltíssim d’haver sigut alumna teva, d’haver tingut l’oportunitat de coneixet, t’estimo profe, t’estimo Miquel Canal. Mai t’ovlidaré perquè t’has quedat dins del meu cor, per sempre :).
Un gran profe y millor persona. Nosé si per sort, van traslladar al meu avi a la mateixa habitació on hi era ell ingressat i vaig puguer-hi parlar amb ell varis dies. Peró em quedaré amb el record de quan passaba llista a classe habíem de dir-li “Bon dia Miquel” cantant, y quan ens va ensenyar a tocar la flauta, amb paciència y sense posar-se taps.
Fins sempre Miquel, mai t’oblidarem!
Miquel, no tinc paraules per expresar la meva tristessa per la perdua d’un company amb el que he compartit practicament tota la meva vida professional. Han estat durant tots aquests anys moltes les vivències que hem compartit, moltes les converses que hem tingut, i son molts els records de tu que m’acompanyaran sempre.
Amic, on siguis, una abraçada molt forta.
Antonio Gil
Estimat Miquel, la teva absència serà insustituible!!!
Celebro haver compartit part de les nostres vides i estaràs al meu cor sempre.
Gràcies!!!
Marta Barral
sempre et portarem al cor ningú et podra remplaçar ets el millor profe de musica del mon un petó adeuuu
Miquel, et trobarem molt a faltar pero esperem que allí on siguis et trobis molt bé.
T’estimem molt
Miquel no me lo puedo creer ,no verte pasar por el barrio cuando salias del cole,con esa amplia sonrisa y ese tono inconfundible.aunque se que pasastes malos momentos más fueron los buenos.mi más sentido pésame a todos tus compañeros por el vacio tan grande que les has dejado.HAY UN LÍMITE EN NUESTRA AMISTAD”EL CIELO” jeremi taylor.
Quin fart de plorar … m’han vingut al cap tots els moments viscuts amb el nostre estimat Miquel. Era més que un mestre, més que un company, més que un amic, … era una persona “ESPECIAL” com algú ha comentat.
Aquí, tan lluny de vosaltres, tan lluny de casa m’he emocionat molt i estic d’acord amb que he!! Serà molt dur començar el curs sense la seva presència, sense la seva rialla, sense ELL.
Allà on estiguis, Miquel, estaràs feliç de saber que ens has deixat una empremta a totes les persones que hem tingut la sort de compartir amb tu una mica de la teva vida. Et recordarem sempre!!
Asun Muriana
La meva germana i jo et trobarem a faltar molt. T’enviem un peto molt fort alla on siguis.
David i Danae Gijòn.
Miquel estoy totalmente impresionado por tu perdida. Me vienen tantos recuerdos de cuando hace años nos dabas clases, me acuerdo como si fuera ahora.
Eres uno de los profes que mas me marco y que mas ha influido en mi formación como persona.
Te recuerdo muy a menudo.
Un abrazo profe y hasta siempre.
David Medina
Encara tinc fresc el nostre comiat: “Cuida’t”.
Amb qui mantinem aquelles llargues discusions al Cicle? Amb qui riurem tan distessament? Qui ens aclarirà el significat d’aquelles paraules que desconeixiem? Qui ens corregirà els nostres escrits?. Ens has deixat sols, orfres de la teva companyia i amistat. Segur que allà on siguis deixaras la teva empremta com ens l’has deixat a nosaltres: no t’oblidarem.
miquel,per molt lluny que estes ara may seras el pasat tu seras el present sempre estaras al meu cor.
may tublidare,en aquets moments de tristesa men recordo de tots els bons moments que e cumpartit amb tu, daquells dies de pati que et bas quedar amb my fen el que mes tagradaba fen el que millor savias ……ensenya musica.Ara tens tot el temps del mon per enseñar,ara tens tot el temps del mon per se felis.
SEMPRE AL MEU COR
Miquel, mai oblidare els moments tan bons que he passat amb tu.
MIQUEL MAI T`OBLIDAREM!!!
Miquel nos dara pena no verte tocar la flauta cuando nosotros dabamos guerra… Un beso estes donde estes y dale un fuerte beso a mi padre si te encuentras con el.
Adri!!!
Don Miquel,donde quiera que este:”GRACIAS POR TODO”:·(
Don Miquel, fuiste mi profesor y tambien de mi hijo Victor, que en estos dias de tu ausencia en la escuela, me preguntaba por tu regreso por que le encantaban tus clases y te echaba de menos.Gracias por tu dedicacion y por tu manera de enseñar, gracias por ser como eres. Un beso enorme , siempre te recordaremos.
Company,
Han passat dies des de que et vaig veure i em vaig poder despedir de tu amb un “ja ens veurem” quan en realitat jo veia que possiblement això no passaria, però estic segur que sí que ens trobarem més tard o d’hora i novament podrem cantar tot junts, o explicar acudits, o fer el que més t’agradava, buscar paraules i el seu origen, sinònim u antònim però fins després, sempre estaràs en el meu record. No t’oblidaré.
Sóc de la Mataró i també m’estimava a n’en Miquel. El ploro com tots vosaltres, però m’emociona amb una espurna d’alegria que m’eixampla el cor llegir les vostres dedicatòries. No hi ha honors, ni títols, ni càtedres que siguin més valuoses que l’estima de la gent que ha viscut i treballat amb ell.
Guardeu com un tresor tot lo bo que va saber donar amb el seu bon caràcter i mestratge.
Diuen, que al captard de la vida ens examinaran d’Amor. En Miquel ha tret l’excel·lència.
Sóc la filla gran del Miquel. He llegit els vostres missatges i m’han caigut les llàgrimes de nou. Aquests dies no paren de caure. Sí, el pare era especial en molts sentits, però estigueu segurs que hi havia poques coses a la seva vida tan importants com ensenyar i aprendre amb vosaltres.
I com ha dit l’Eulàlia, l’únic reconeixement que compta és l’estima dels que ens acompanyen.
Una abraçada.
LLETRA A DOLORS (Miquel Marti i Pol)
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d’acomplir-los.
Te’m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t’evoco,
segur com mai que l’única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l’esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.
——————————–
Tants records, tanta ilusió, tantes promocions d’alumnes…
“Sempre als nostres cors, als nostres caps, sempre endavant!!”
-per tu, en tu, i amb tu-
em sap molt de greu, molt, peró segur que un somriure i una bona melodia es el millor homenatge que li podem regalar
I tant, que sí, i molts més (també els pares aprenem) molts més sabrem de la música, de la flauta, dels sentiments que es poden expressar de tantes maneres, gràcies al nostre Miquel.
Tant aprenem de tú, entenent la música, sentint-la i escoltant-la; com dels que t’envolten, comprenent-te, i seguint endavant!
Miquel et trobem molt a faltar estem molt tristos.
Que sapiguis que t’ estimem molt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Gràcies per ensenyar-nos a estimar la música! Tots aquests records, bons moments, que hem passat amb tu han fet que la nostra vida tingués molt més color… ensenyant-nos a comprendre la música ens vas ensenyar a entendre’ns una mica més.
Has marxat molt d’hora… però el teu record i la teva musica segueix amb nosaltres. Com a alumna teva, haig de dir que he passat molts bons moments i que mai t’oblidarem, a part d’haber sigut un bon mestre davant de tot has sigut molt bona persona. Et trobarem a faltar…
ja he escrit molts comentaris pero mai parare de posar aqui comentaris, cada dia per la nit hem poso a plorar. miquel has sigut molt bon mestre aquets anys pero jo nomes t’he tingut 1 any. aquets dies que he pasat amb tu han sigut els millors moments de la meva vida.
FINS SEMPRE!!!!
Ya fa bastant de temps que tu ya no hi ets aquí però encara, ens costa fer el dia a dia a l’escola sense tu. T’enrecordes de totes aquelles riailles que s’escoltaven per a tota l’escola?yo si, i les trobo molt a faltar…
saps miquel?cada vegada que em costa fer els controls, tocar la flauta o coses semblants, m’enrecordo de la teva famosa frase”res es imposible” però no et creguis que no ni ah mestres com tu ehh… Ara em conegut a la mestre Paula! es molt bona tocant la flauta, es simpatica ens fa jugar a llocs com el triangle(es molt divertit) i bueno… la vritat es que a tots ens agrada moltissim… però per molt bona quew sigui n’hi a una cosa que a diferencia de tu no pot fer, no em pot deixar la flauta de olor a cafe cuan me la deixo a casa jeje … que sapigas que mai moblidare de tu, de la teva simpatia, del teu olor, de tots els bons moments…
miquel, jo no se com ens as pogut deixar, en quan podies estar donant classes amb nosaltres i passar-to be. mai moblidare de tu, maiii!!!!!!!!!!!!
FINS SEMPRE,
PETONS
ARACELI
PEREZ
GONZALEZ
EN MIQUEL ES MOLT MES BO QUE LA PAULA, AIXO QUE O SAPIGUIS!!!
no m’oblidare mai de tu miquel, avui fa un dia que vam començar l’escola, a sigut molt dur perque ja portem dos anys sense tu i l’any pasat vam estar amb la paula i aquest any ens a tocat amb la gemma.
SENTO MOLT LA TEVA PERDUDA,
MAI T’OBLIDARE
PETONS,
Araceli